Ajuntament Alforja

Història i situació

Municipi del Baix Camp. El terme municipal, amb una extensió de 38'32 Km2. , es troba situat a la vall emmarcada per les cingleres de l'Arbolí, al límit amb el Priorat i la Mussara i amb les muntanyes del Mirador i de Puig Cerver; també s'endinsa pel coll de Cortiella, pel Priorat i va a raure a Porrera. És drenat per la riera d'Alforja.

La vila es troba situada en el centre de la vall, dalt d'un turó, a l'esquerra de la riera.

Dins el terme hi ha els despoblats i antics termes de Cortiella i els Domenys.

 

L'història del municipi

Antigament aquestes terres foren habitades per gent de la tribu ibera dels Cossetans, a les muntanyes de  la nostra vall, s’han trobat restes de ceràmica i sílex que ho demostren, la majoria son al museu de Reus.


En la partida de Les Barqueres, han aparegut restes d’una antiga vil•la romana, segurament un petit nucli poblat per gent procedent de la propera Tarraco, que comerciaven amb els ibers de les nostres muntanyes.


Després de la invasió musulmana en el segle VIII, aquests ocuparen la nostra vall segurament amb intencions agrícoles i també buscant minerals, principalment coure. El més important que ens ha quedat d’aquesta època ha estat el nom toponímic del poble: Alforja, aquest nom com la majoria dels que comencen amb “Al”, no poden negar el seu origen àrab, el nom equival a “esplèndida panoràmica” que és el que veien quan arribaven al Coll d’Alforja procedents de la part del Priorat.


L’any 1158 Ramon Berenguer IV va donar les terres de la vall d’Alforja i la carta de població a un cavaller que l’havia ajudat a conquerir Siurana, ( l’últim reducte dels àrabs a Catalunya ), anomenat Ramon de Ganagot ( o Gavalgant ), per que si fes un castell i repoblés aquesta terra. Al cap de pocs anys la família Ganagot va emparentar amb la família dels Arcs ( Vinyols ). En aquesta època ( a principis del segle XIII ) és va construir l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. Més tard l’Arquebisbat de Tarragona comprà els drets feudals de la Baronia d’Alforja, aquesta baronia estava formada per: Alforja, Les Borges del Camp, Riudecols, Les Voltes, les Irles, Cortiella, Els Tascals, Les Benes, els Banys i Els Domenys, tots aquests pobles tenien certa autonomia municipal però en els assumptes més importants depenien d’Alforja. Durant l’Edat Mitjana Alforja va formar part de “ La Comuna del Camp “ un organisme supramunicipal que tenia la capital a La Selva del Camp. En la guerra civil catalana del segle XV, Alforja es posà al costat de la Generalitat i el príncep de Viana i en contra del rei Joan II, la Generalitat perdé la guerra i les autoritats d’Alforja foren sentenciades a la forca. En aquesta època a Alforja hi havia una petita comunitat jueva que es dedicaven al comerç, sembla que l’origen del Fossar Vell devia ser l’antic cementiri jueu. També hi ha dades de l’existència d’un grup de joglars. Alforja era un poble totalment agrícola, les produccions principals eren: el blat, el vi, les avellanes i les olives.


En el segle XVI es té notícia de que a Alforja ja funcionava una escola per a nens, cosa poc freqüent en aquella època i menys en un poble petit com el nostre.


Després de la guerra de Successió, amb la victòria de Felip de Borbó i la derrota de Catalunya que havia pres part a favor de Carles d’Àustria, el nostre terme fou escenari de l’actuació del guerriller austriacista Carrasclet que actuava contra les tropes borbòniques.


El segle XVIII fou pel nostre poble d’una relativa prosperitat econòmica degut a la gran quantitat de vinyes i al comerç de l’aiguardent, Alforja disposava de diferents destil•leries que elaboraven alcohol del vi. Durant aquest segle el poble va créixer arribant a superar els dos mil habitants i prova de la prosperitat son les dos grans construccions que es feren: l’església parroquial segles XVII/XVIII en el lloc on hi havia l’antiga església romànica més petita i el campanar, el nostre edifici més emblemàtic, s’acabà de construir a finals del segle XVIII. També son d’aquesta època les ermites de Sant Antoni i Puigcerver, aquesta última ja existia però fou ampliada. En aquest temps Alforja disposava d’una estafeta de correus i des d’aquí es distribuïa la correspondència amb els pobles de la comarca. També són d’aquesta època les diferents “neveres” o pous de gel que hi ha escampats pel nostre terme.


Durant el segle XIX Alforja es va veure compromès en les lluites de les guerres carlistes i el poble fou ocupat en diverses ocasions pels diferents contrincants, amb combats i ferotges represàlies. Cal destacar que un fill del poble Josep Antoni Mestre, del Mas d’en Mestre, arribà a general de l’exèrcit carlista.


A mitjans del segle XIX es va construir la carretera que va de Reus cap el Priorat, per facilitar el transport vinícola, aquesta via de comunicació va ser una gran millora pel nostre poble i canvià l’entrada principal del poble que era pel Portal del carrer Hospital, per l’entrada per la carretera. A finals de la centúria va arribar la plaga de la fil•loxera i va arruïnar les vinyes del nostre terme, aleshores alguns camps es convertiren en bosc i d’altres canviaren de cultiu amb plantacions d’avellaners.
A principis del segle XX a Alforja, va arribar la llum elèctrica i el telèfon. Hi hagué gran activitat en diverses canteres de producció de llambordes ( adoquins ).  Desprès de la guerra civil s’explotaren mines de barita i durant la dècada dels cinquanta mines de coure.  En aquesta època s’instal•là l’aigua corrent a les cases. En els anys seixanta tingueren molta importància les granges avícoles. Avui en dia Alforja ha deixat de ser un poble agrícola, gran part del terme s’està tornant bosc i les terres de conreu que encara existeixen es en gran part gràcies als jubilats i als pagesos de cap de setmana. Ara la gran majoria dels alforgencs treballen a fora vila, principalment a Reus i rodalies. En quant a la indústria després de tancar l’empresa IAMSA del Grup Valira, queden TECNOVIT que fa vitamines per pinsos, BONDRIÀ que fa  derivats del porc com pernils, botifarres i llangonisses, la construcció també ha baixat molt i ara hi ha molt poca obra nova, pràcticament només es fan reparacions i manteniments. L’empresa local amb més treballadors, una trentena, és la Residència d’Avis.


Durant els últims anys s’han format diverses urbanitzacions dins el terme municipal: Portugal, Barqueres, Garrigots i una nova que està en construcció Horts d’en Serra.             

                                                        Antoni Pujals Rebull

 

Plaça Mercadal, 13

43365 Alforja

Tel. 977 816 008

Segueix-nos al Facebook